Es pot millorar els condicionants i fer evidents per al centre algunes de les oportunitats analitzades?
Factors positius, no controlables (oportunitats)
Destacar el suport extern de l'EAP el qual ofereix assessorament i informació que ajuda al tractament dels alumnes, oferint recursos i activitats possibles per a treballar amb els alumnes. La psicopedagoga ve a l'escola unes hores determinades, i la veritat que es fan escasses per apoder ressoldre tots els dubtes i problemes que van sorgint al dia a dia amb els alumnes de la USEE. Sempre es pot contactar amb ells via mail o per telèfon, però de vegades els problemes s'han de solucionar a l'acte i l'ajuda arriba tard. Però bé, és una oportunitat que cal aprofitar i sobretot en aquest projecte meu, on els alumnes que tracto necessiten un constant suport i noves estratègies per a millorar el seu rendiment.
També el factor del PEZ( pla educatiu de zona) és un recurs que, tot i que sovint queda oblidat, és de gran utilitat. La formació és bàsica per a la millorar educativa. Sovint no se li dóna la importància que té realment. per tant, una oportunitat seria que tot el claustre s'impliqués en un curs de USEE i alumnes d'EE per tal de sensibilitzar-se i anar tots a una a l'hora de tractar els alumnes.
Cal dir que, els mestres implicats en el meu projecte són molt col·laboradors i implicats en el meu treball fet que m'ha facilitat molt l'aplicació. Ara bé, els alumnes als qui anava dirigit són de gran diversitat, fet que ha fet que el meu treball, tot i ser un treball per tots ells, cada un ha treballat amb les seves particularitats.
Com a CONCLUSIÓ, dir que la USEE és un aula de gran utilitat per als alumnes que venen a l'escola inclusiva, com la que actualment estem intentant aplicar als centres catalans. Ara bé, hem de tenir present que es tracta d'una aula especial, on cada alumne és únic i necessita ajudes personalitzades.Es bàsic que tota la comunitat educativa estigui implicada en aquesta integració, doncs no n'hi ha prou amb tenir una aula amb els nens amb NEE els quals de tant en tant pugen a l'aula ordinària acompanyats d'una mestra. El treball d'aquesta aula va molt més enllà. No són alumnes de la USEE, són alumnes de l'escola on estiguin estudiant, igual que la resta de companys del centre.
Factors positius, no controlables (oportunitats)
Destacar el suport extern de l'EAP el qual ofereix assessorament i informació que ajuda al tractament dels alumnes, oferint recursos i activitats possibles per a treballar amb els alumnes. La psicopedagoga ve a l'escola unes hores determinades, i la veritat que es fan escasses per apoder ressoldre tots els dubtes i problemes que van sorgint al dia a dia amb els alumnes de la USEE. Sempre es pot contactar amb ells via mail o per telèfon, però de vegades els problemes s'han de solucionar a l'acte i l'ajuda arriba tard. Però bé, és una oportunitat que cal aprofitar i sobretot en aquest projecte meu, on els alumnes que tracto necessiten un constant suport i noves estratègies per a millorar el seu rendiment.
També el factor del PEZ( pla educatiu de zona) és un recurs que, tot i que sovint queda oblidat, és de gran utilitat. La formació és bàsica per a la millorar educativa. Sovint no se li dóna la importància que té realment. per tant, una oportunitat seria que tot el claustre s'impliqués en un curs de USEE i alumnes d'EE per tal de sensibilitzar-se i anar tots a una a l'hora de tractar els alumnes.
Cal dir que, els mestres implicats en el meu projecte són molt col·laboradors i implicats en el meu treball fet que m'ha facilitat molt l'aplicació. Ara bé, els alumnes als qui anava dirigit són de gran diversitat, fet que ha fet que el meu treball, tot i ser un treball per tots ells, cada un ha treballat amb les seves particularitats.
Com a CONCLUSIÓ, dir que la USEE és un aula de gran utilitat per als alumnes que venen a l'escola inclusiva, com la que actualment estem intentant aplicar als centres catalans. Ara bé, hem de tenir present que es tracta d'una aula especial, on cada alumne és únic i necessita ajudes personalitzades.Es bàsic que tota la comunitat educativa estigui implicada en aquesta integració, doncs no n'hi ha prou amb tenir una aula amb els nens amb NEE els quals de tant en tant pugen a l'aula ordinària acompanyats d'una mestra. El treball d'aquesta aula va molt més enllà. No són alumnes de la USEE, són alumnes de l'escola on estiguin estudiant, igual que la resta de companys del centre.
Bona tarda Lourdes,
ResponEliminaDesprés de llegir la teva introducció i d'endinsar-e en el teu projecte, em resulta molt interessant el tema ja que la meva experiència amb NEE ha estat en primer cicle d'educació infantil i amb reforç de l'EAP. M'ha quedat el regust de saber o millor dit còneixer la metodologia del treball per racons amb aquests alumnes al tractar-se d'una aula especial, i com be dius cada alumne és únic i necessita ajudes personalitzades.
En quin grau milloraria una implicació més gran per part de l'EAP(debilitat o fortalessa)en el rendiment dels alumnes? Quins recursos i eines demanaries en el cas que les oferisin?
Be, espero que la reflexió feta pugui ajudarme a conèixer de més a prop aquest món.
Ens llegim
Realment haver pogut realitzar les pràctqiues a l'aula USEE m'ha ampliat molt la visió del món d'EE. La frase de " els toros des de la grada es veuen diferent" és certa. Estar dins d'una aula amb 6 nens de diferents móns et fa veure que les coses no són tan simples com a vegades ens pensem a l'hora de proposar una activitat.
ResponEliminaI responent a la teva pregunta de " en quin grau milloraria una implicació de l'EAP en el rendiment dels alumnes" et puc dir que seria molt la millora.
Sovint, les mestres de l'aula no saben com organitzar-se, què proposar que resulti atractiu i motivador pels nens. En principi a l'aula fan el mateix que la resta del grup-classe ordinari, però a la pràctica resulta més complicat. Són alumnes amb PI (plans individualitzats) i això implica que el rendiment és menor i més tranquil. Els alumnes assisteixen a l'aula en determinades hores, segons la seva afectació més o menys, i la resta del temps, estan a l'aula USEE.
En el cas que l'EAP intervingués més, podria fer:
- la psicopedagoga destinar un mínim d'hores a l'aula USEE, per tal d'estar més a prop dels alumnes i després poder opinar sobre les experiències viscudes.
- proposar una formació a tot els mestres del centre perquè estiguessin més assebentats de com tractar a aquests alumnes i com millorar el seu rendiment a l'aula ordinària. Sovint quan hi estan, sols passen l'estona doncs els mestres que els atenen, no s'adapten a les seves particularitats, sigui perquè no saben, o perquè no poden ja que han d'atendre a la resta del grup.
- Fer algun tipus de treball amb els nens de les aules perquè els acceptin més i no siguin sols un company "especial" que de tant en tant puja a l'aula.
I a nivell de recursos, l'EAP podria assessorar als mestres de quin seria el millor material per a cada alumne,quins materials resultarien més atractaius,... sovint, les mestres que tracten a aquests alumnes, no acaben de saber què fer perquè resulti atractiva i motivant la feina. I si econòmicament es pogués, caldria facilitar material manipulatiu, molt proper i real als nens,... material que els faciliti l'adaptació social i millori el seu aprenentatge escolar, en la mesura del possible.
Espero haver-te orientat una mica de la situació de la USEE. Treballar per racons és molt positiu doncs els alumnes veuen coses noves que els criden l'atenció i aixó fa que treballin més a gust. El meu material era de la tardor, relacionat amb la temàtica del moment de l'estació, però cada trimestre, cada mes, resultaria molt enriquidor per millorar el rendiment, que el material del racó s'anés modificant, per crear que l'expecativa d'allò nou els porti a aprendre noves coses.
Una mica utòpic doncs, no hi ha temps ni diners per anar renovant i fent per a cada un i constantment coses noves. L'intenció per part dels mestres hi és, però no donen a l'abast, i per tant, si el EAP ajudés una mica, potser tot seria més simple.
Hola Lourdes, he estat llegint el teu blog, i veig que estàs aprenent molt de les teves pràctiques.
ResponEliminaRespecte la DAFO, estic molt d’acord amb tu amb la poca valoració social dels mestres i escola en general. I això està influint molt en els nostres nens. La poca participació de les famílies, la responsabilitat cedida a l’escola, el canvi d’horari constant que dificulta la coordinació de mestres i professionals, els horaris laborals de les famílies, la poca dedicació als fills...
Abans, segons Alejandro Navas, sociòleg de la Universitat de Navarra, pares i professors treballaven junts. Abans si un nen es portava malament a classe tenia doble càstig, avui dia et trobes al pare per queixar-se del càstig. Això és perquè a les cases s’ha abandonat la cultura de la disciplina i de l’esforç. Probablement perquè els pares tenen el sentiment de culpa i intenten compensar amb mimos i pocs càstigs, i acaba amb nens salvatges, tous i immadurs.
Lola López Mondéjar, diu que també existeix el descrèdit del saber. Aquest ideal d’estudi, de treball dur i de recompensa diferida avui no funciona. Els models d’ara són d’enriquiment fàcil, com els personatges que es fan ràpidament famosos o els pares que pensen que el seu fill serà un nº 1 del futbol. També perquè el futur es presenta molt fosc. Abans, si algú es sacrificava i estudiava, li serviria d’alguna cosa en el futur, avui dia tenir un títol no assegura res. A més, l’absència paterna es nota molt més, i això és una cosa que les institucions de l’educació no poder suplir.
Tot això fa més difícil la tasca de l’escola, però... hi ha alguna solució? Creus que hi ha alguna manera que això canvies i millores el funcionament del teu centre?
ResponEliminaUn altre aspecte que m’agradaria destacar és la poca coordinació entre els cicles que presentes al teu DAFO. L’educació és una feina on el treball en xarxa i la coordinació és imprescindible per fer la nostra tasca, i si algun d’aquest engranatge no funciona, es perd gran part de la feina feta pels altres. El que tens de positiu al teu centre és que la coordinació amb d’altres centres de la població i el suport i informació constant del EAP és bo.
Heu pensat en fer un pla de treball per millorar aquest aspecte al centre?
Primer de tot, agraïr-te la teva aportació al meu bloc. Realment si, estic en un lloc fent pràctiques que m'està agradant molt, més del que em pensava i tot. Unes pràctiques on et sents útil, on veus que ets necessària per els alumnes.
ResponEliminaI per contestar-te les teves preguntes, començaré per donar-te la raó davant la teva afirmació de que avui dia els alumnes demostren un alt grau d'egoïsme i autoestima. Els pares els fan creure que son els reis del mambo, que sempre tenen la raó, i no s'adonen que estan fent persones dèspotes i amb valors socials equivocats. El paper del respecte per l'adult, i en el nostre cas, pel mestre, no el tenen gaire assolit. I si llegeixes la meva última entrada al bloc, podràs comprovar com, un dels nostres alumnes, tot i tenir present que té un trastorn, es veu clarament aquesta falta de respecte per alguna cosa.
Però bé, ens hem d'adaptar als canvis i, més que educar els nostres alumnes, penso que cal començar pels pares, no creus? doncs són ells els que els donen unes pautes equivocades davant els rols socials.Una tasca complicada que caldrà afrontar-la el millor possible i reconduir-la com a bons professionals, oi?
I pel que fa referència al tema del treball en equip, certament que és bàsica la coordinació entre els docents que atenen als alumnes, i sobretot, en el cas dels nens de la USEE, els quals necessiten uns referents molt marcats per aprendre què han de fer. I si veuen diferent maneres d'actuar això fa que es desorientin, i facin comentaris com: "jo no vull venir ala USEE perquè a l'aula ordinària m'ho passo millor, aquí em feu treballar molt". El que passa, és que a l'aula alguns mestres opten per deixar fer dibuixos, jugar... quan pugen a fer classe, i així l'alumne no dóna problemes ni molesta. Una manera d'actuar molt errònia.
I davant la teva pregunta de si s'ha pensat en un pla de treball per millorar aquesta manca de coordinació, puc dir que concretament no, però justament avui comentàvem que haurien de dir en un claustre que no és bo que en hores lectives els alumnes no segueixin la classe com la resta de companys.
La manera perquè això canviés i millorés, potser seria fent una formació al professorat conscienciant que l'aula USEE no és un annex de l'escola, sinó que és un acompanyament a l'educació inclusiva. Tasca a llarg termini, doncs l'aula és nova d'aquest any, i tots plegats encara no acaben de saber com enfocar-ho.
Hola a totes. crec que la Carme ha tret un tema interessant, el grau en que millora la implicació de l’EAP, en el rendiment dels alumnes, quines eines i ajudes demanaries en el cas que les oferissin? A mi em sembla entendre que si que us ofereixen els recursos i fins i tot propostes d’activitats, quin són aquests recursos?
ResponEliminaAixò ho lligaria amb la intervenció feta per la Sònia comenta la poca coordinació de l’equip de professors, a la que contestes que hi ha un certa manca per entendre per part dels professorat la inclusió i l’aula USEE, s’ha de fer el pas de veure-la com una cosa pròpia de l’escola i no un afegit, fet que és complicat ja que es un projecte recent, heu començat aquest mateix. any Lligant amb el tema de l’EAP, no creus doncs que la intervenció de l’EAP poder es incorrecta per no reconduir la demanda? poder la solució no està en aportar recursos i activitats sinó fer un treball conjunt d’escola des de propostes de convivència, seria possible enfocar-lo així?és doncs l'EAP un oprotunitat o una debilitat?
Bona pensada Yolanda... podria considerar-se tal i com tu ho planteges, sí, una oportunitat. El problema és que a la realitat, l'EAP té moltes tasques a ressoldre quan ve al centre, i el treball de conscienciar a l'equip educatiu que la USEE és una aula més a l'escola és una tasca dura i llarga. Però si no s'intenta no s'avança oi? què millor que trobar una solució a una debilitat. Que no sigui dit que la situació dèbil no s'ha intentat millorar.
ResponEliminaMerci per la teva aportació. Tots aprenem de tots i això és bó.
Estic d'acord amb la Lourdes en que la realitat de les escoles i les EAP's són molt complexes, i degut a moltes variables que no es controlen, s'ha de prioritzar casos que a vegades creus que no seran pràctics a curt termini, però que a llarg termini i amb la implicació de tothom podrà funcionar i resoldre situacions que abans no s'abordaven perquè sempre s'actua amb casos en el moment que un professional demana la intervenció puntual del psicopedagog, però hem de treballar per la prevenció també.
ResponEliminaLa Yolanda parla d'una possible reconducció de la demanda cap a un camí de estratègies de convivència com a millor solució. Aquesta és la tasca difícil dels assessors, quina és una prioritat més prioritat? què és primer l'ou o la gallina? s'actua amb els nens i així els mestres podran treballar o es treballa sobre els mestres i ajudaran als nens a treballar el que cadascú necessiti? Seria important una implicació del claustre, ja que la USSE és una classe més, fer-los partíceps d'això. I si es fessin grups de recolçament a mestres? on tothom parli de les seves preocupacions, les accions presses, les reunions de seguiment...podria ser una manera d'enfrontar-se i compartir el canvi, que a vegades és el que fa que molts mestres es tanquin en el seu món i no vulguin saber res més del que fan els altres, a vegades per la desconeixença. Què en penseu?
Bon dia Lourdes,
ResponEliminaUn dels aspectes que volia refelxionar i també perque girés sobre el contingut de l'assignatura era per la relació d el'aprenentatge scoalr dels alumnes respecte a les seves caracterísitiuqes individuals: alumne-aprenentage-centre- context familiar.
Es a dir, com treballeu amb les famílies,la seva realció, participació, implicació en el desenvolupaemnt dels seus fills envers el vostre PEC i etodologia de treball????
Bones noies,
ResponEliminaseguint el fil del debat; amb el comentari que diu la Sònia "s'actua amb els nens i així els mestres podran treballar o es treballa sobre els mestres i ajudaran als nens a treballar el que cadascú necessiti?" És el gran dilema. A les pràctiques hi hagut dilluns que quan hem acabat a les dues del migdia, esgotades, em dit amb la tutora: avui molta feina però cap nen. El matí se'ns ha passat entre reunions, entrevistes i devolucions d'algun assessorament. Altres dilluns ha estat ben al contrari; un nen rere un altre, al despatx o fent observacions a l'aula. Trobar l'equilibri, el gran dilema!!!
certament, Judith, hi ha dies que penses: quin dia tan intens!!!! però no sé fins a quin punt, reunió rera reunió aporta la veritable informació sobre els alumnes que necessiten suport a l'aula. Si que cal fer coses burocràtiques, posar-se d'acord entre l'equip educatiu, recollir informació per poder oferir un millor suport als alumnes, però de vegades és molt més senzill que el que ens diu un llibre o un informe a omplir. Si ens apropem a l'aula, podem veure com cada nen és un món i que el que necessiten és el contacte directe i adaptar-se a cada situació i moment, que sorgeix estan a l'escola i no al despatx. I no vull despreciar la feina de l'EAP, però sovint és la imatge que donen: "molt de despatx i poca pràctica" , aquesta és la visió del professorat que té els alumnes dia a dia i passen els dies i no sap què fer perquè aquell alumne s'adapti i li pugui donar allò que necessita.
ResponElimina