| FACTORS NEGATIUS, NO CONTROLABLES | FACTORS POSITIUS, NO CONTROLABLES |
| AMENACES | OPORTUNITATS |
| - Poca implicació i col·laboració d’algunes families - Pocs recursos personals ( professorat, serveis externs com EAP, serveis socials...) per poder atendre als alumnes amb NEE - Desplaçament social d’una gran responsabilitat vers l’escola en tots els aspectes dels alumnes. - Poca valoració social dels mestres i escola en general - Manca d’estabilitat en laplantilla del centre - Matrícula viva dels alumnes a l’escola - Escola de tres línies | - Programes activatst d’innovació educativa: reutilització de llibres... - Gran oferta per a la formació del professorat amb el PEZ( pla educatiu de zona) - Coordinació amb d’altres centres de la població - Serveis externs facilitats per l’AMPA per la millora de l’educació i acolliment: extraescolars, servei matinal... - Nivell socioeconòmic de les famílies mitjà. - Suport i informació constant del EAP |
| FACTORS NEGATIUS CONTROLABLES | FACTORS POSITIUS CONTROLABLES |
| DEBILITATS | FORTALESES |
| - Manca d’hores per coordinar-se el claustre ( entre els diferents mestres, sobretot a l’EP. - Manca d’unificació dels criteris metodològics i d’avaluació a nivell de centre - Manca de coordinació entre els cicles( EI-EP; ci-CM;CM-CS) - Edifici amb barreres arquitectòniques - Sessions d’Ensenyament-aprenentatge molt lligades a un llibre de text. - Manca d’unificació per ressoldre conflictes - Aula USEE de nova creació, amb manca de formació per part dels mestres. | - Bona estructuració i funcionament de l’escola en general - Claustre jove i dinàmic - Bons equipaments i recursos TAC - Bona col·laboració de l’AMPA - Bon ambient entre els mestres - Bon reconeixement de l’escola per part de la població - Equip directiu nou, amb gran implicació. |
dimecres, 10 de novembre del 2010
Anàlisi DAFO
Un apropament a l'escola...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Lourdes primer de tot felicitar-te per una banda pel teu projecte que em sembla d’allò més interessant i per una altra banda per haver acabar gairebé les pràctiques tot i que com tu mateixa dius enyoraràs aquesta canalla, aporten més del que nosaltres els oferim oi!.
ResponEliminaCompren que posis com a factors negatiu o debilitat la manca de recursos, treballo com a logopeda i per ser una pràctica relativament nova també ens troben sense gaire recursos elaborats, la feina nostra es dissenyar i constantment elaborar material molt específic per a cada pacient, sort d’alguna pàgina web que ens permet intercanviar material entre companys. Però sens dubte la manca de recursos comporta un gran esforç i sobretot una necessària implicació per part del professorat com en el teu cas, la llàstima es que a vegades no n’hi ha prou o volem i necessitem molt més, no podrem mai parlar d’educació eficaç i de qualitat si no disposem de recursos però tampoc mai ens podrem plantejar una escola igualitària i inclusiva per a tots. Crec que es una gran oportunitat el fet de poder comptar amb el recolzament de l’AMPA, he de dir-te que m’ha sobtat el fet de la seva aportació econòmica, de forma grata, això em fa entendre la gran implicació que sembla que hi ha per part dels pares poder fins i tot més que la d’alguns mestres com tu comentes. I tornem novament a una gran debilitat al meu entendre, els equips, per què serà que és tant difícil treballar en equip? ja prou complicada és la feina i encara ens la compliquem més. Crec que moltes qüestions es podríem arreglar des de l’empatia entre tots i per tots, fomentar l’equip i portar-lo a la pràctica. En el meu projecte es un dels punts dèbils i en el blog de Maribel “JA SÓC GRAN” que t’aconsello em semblava que també. Això ens portaria a entendre l’educació des de totes les perspectives fent més real la fita d’una educació per a tots.
Gràcies Yolanda pel teu comentari.Certament, l'escola mai en té prou per arribar a tothom. Jo sóc mestra d'EI,un cicle que constantment reclama temps i material atractiu pels alumnes si vols oferir una educació qualitativa. Idees, propostes, ... sovint queden al tinter per manca de temps i de recursos econòmics, clar està. Però bé, ens en sortim prou bé, doncs els nens acaben aprenent i sembla que no s'ho passen tan malament a l'escola amb el que els oferim!!!!
ResponEliminaPel que fa referència al tema AMPA, realment és una sort que els pares s'hi impliquin, i més a l'aula USEE, una aula que queda com apartada i sovint oblidada.Una implicació que s'agraeix doncs per part del Departament no arriba cap mena de subvenció de les que els van prometre. Avui mateix, la directora deia" ens van ben enredar amb això de la USEE". Una aula que podria estar resultant ser molt profitosa i de vegades no ho és ja que no els dones als alumnes tot allò que necessiten. Molts dels alumnes que hi assisteixen anteriorment disposaven d'unes hores de vetlladora a l'aula ordinària, i ara tenen dues mestres a repartir entre 6. és cert que la manera de treballar és molt positiva doncs es treballa de forma individualitzada i amb moltes ganes per part dels mestres que els atenen, però si dispossessin d'allò que necessiten per afrontar millor la seva situació personal, com són ordinadors adaptats, material manipulatiu,... tot seria més fàcil. Bé, i l'AMPA, col·labora com una formigueta en aquest projecte, però més val això que res.
I pel que fa a l'empatia del claustre, crec que es tracta d'una feina una mica dura. Sovint els mestres ens aïllem a la nostra aula, amb els nostres nens i tanquem la porta. Ens pensem que la nostra tasca està dins l'aula i amb els nostres 25 alumnes, i això no és així, doncs els nostres alumnes van al pati i es relacionen amb d'altres nens, en les festes d'escola, en els tallers flexibles... i avui tenim uns alumnes i demà uns altres. Per tant, una tasca important de l'EAP , o potser del director, o no sé ben be de qui, seria que la visió dels professors fós més àmplia i no tant de cloïsa. Una postura que ajudaria a aportar noves idees, a viure les situacions problemàtiques i alegres de forma més vivencial.
Els alumnes de la USEE sovint són tractats com els "monillos" de l'escola. Tothom s'hi apropa i els hi fan carantonyes, com si fossin ninotets. Però ningú no proposa jugar amb ells i la resta dels nens a l'aula. Bé, suposo que l'escola inclusiva acaba d'instaurar-se a les escoles i encara ens hi hem d'habituar tots plegats...
Hola Lourdes, he estat llegint el teu blog, i veig que estàs aprenent molt de les teves pràctiques.
ResponEliminaRespecte la DAFO, estic molt d’acord amb tu amb la poca valoració social dels mestres i escola en general. I això està influint molt en els nostres nens. La poca participació de les famílies, la responsabilitat cedida a l’escola, el canvi d’horari constant que dificulta la coordinació de mestres i professionals, els horaris laborals de les famílies, la poca dedicació als fills...
Abans, segons Alejandro Navas, sociòleg de la Universitat de Navarra, pares i professors treballaven junts. Abans si un nen es portava malament a classe tenia doble càstig, avui dia et trobes al pare per queixar-se del càstig. Això és perquè a les cases s’ha abandonat la cultura de la disciplina i de l’esforç. Probablement perquè els pares tenen el sentiment de culpa i intenten compensar amb mimos i pocs càstigs, i acaba amb nens salvatges, tous i immadurs.
Lola López Mondéjar, diu que també existeix el descrèdit del saber. Aquest ideal d’estudi, de treball dur i de recompensa diferida avui no funciona. Els models d’ara són d’enriquiment fàcil, com els personatges que es fan ràpidament famosos o els pares que pensen que el seu fill serà un nº 1 del futbol. També perquè el futur es presenta molt fosc. Abans, si algú es sacrificava i estudiava, li serviria d’alguna cosa en el futur, avui dia tenir un títol no assegura res. A més, l’absència paterna es nota molt més, i això és una cosa que les institucions de l’educació no poder suplir.
Tot això fa més difícil la tasca de l’escola, però... hi ha alguna solució? Creus que hi ha alguna manera que això canvies i millores el funcionament del teu centre?
Un altre aspecte que m’agradaria destacar és la poca coordinació entre els cicles que presentes al teu DAFO. L’educació és una feina on el treball en xarxa i la coordinació és imprescindible per fer la nostra tasca, i si algun d’aquest engranatge no funciona, es perd gran part de la feina feta pels altres. El que tens de positiu al teu centre és que la coordinació amb d’altres centres de la població i el suport i informació constant del EAP és bo.
Heu pensat en fer un pla de treball per millorar aquest aspecte al centre?
bona nit Sònia. T'he contestat la teva aportació en una entrada anterior. Imagino que se t'ha colat, oi? cap problema. Ens seguim informant i aportant idees....
ResponEliminaHola Sonia, et volia fer un parell de comentaris relacionats en la realitat del teu centre de pràctiques.
ResponEliminaPel que fan les debilitats estic d’acord amb tu quan tractes el punt de la manca de coordinació, treball en equip... ja que el bon funcionament de qualsevol empresa es basa en gran mesura amb aquest dos aspectes que manques al teu centre.
Pens que hauria de ser el director (equip directiu) que s’hauria de posicionar fent el seu paper de líder i responsable del centre per reconduir l’actitud de determinats grups de professionals que no s’impliquen prou en el funcionament del centre, per tant de l’alumnat.
Tenc curiositat per saber quin és el paper del director al centre? De quina manera intenta solucionar aquesta situació?
S’ha de consensuar tot allò que es vulgui aconseguir!!!! És l’única manera que tothom es senti implicat, responsable i un tant obligat a fer les coses.
Quan comentes que la coordinació no funciona o no es fa per manca de temps me sembla increïble. Tots estam subjectes als mateixos horaris. Tenim una hora d’exclusiva diària que és quan s’han de fer aquestes feines, coordinacions, reunions... no tan sols feines d’aula.
Al meu centre cada mes es publica un HOP (horari d’obligada permanència al centre) on es recull tot el que està previst que hem de fer de les 14:00 a les 15:00 i surt des de direcció. Ho organitzen així: un dia per pares, un altre per coordinació, ccp, feina d’aula, coordinació amb els mestres de suport, coordinació entre les difernts comissions que tenim, sessions d’avaluació... així al llarg del més i del curs..
Per tant des del meu punt de vista hi ha una manca d’organització i l’organització facilita molt les coses i ajuda a rentabilitzar molt el temps.
Pel que fan les fortaleses tenir 3 especialistes d’EE és molt. Quants d’alumnes hi ha al centre? Hi ha moltes dificultats d’aprenentatge i conductuals?
Hola Lourdes,
ResponEliminaDel teu DAFO volia comentar tant els aspectes negatius i positius que comentes referents a l'EAP. Jo hi estic fent les pràctiques i crec que la teva opinió podria ser la mateixa si anessim fent DAFOS a les escoles. Per una banda, la gran majoria reconeixent positivament el seu assessorament però totes troben a faltar hores de dedicació, més hores per fer les valoracions dels nens i més hores per fer les devolucions i orientacions tant als tutors com a les famílies. Suposo que en el vostre cas, pel sol fet de tenir l'USEE, l'EAP hi dedica més hores que no pas un altre centre. Espero encertar-ho.
Per altra banda analitzant les debilitats i les fortaleses, crec que poden superar-se. Parles de manca de coordinació, però alhora comentes que hi ha bona organització i un equip directiu nou i implicat. Per tant crec que potser és questió de temps i petits canvis per poder anar superant les debilitat. De les amenaces, en canvi no en seria tant optimista....
Doncs sí, Judith, esperem que les debilitats es vagin convertint en oportunitats. Tot just tot és molt nou, però com ve dius, les ganes hi són i això és un aspecte molt a favor per a millorar la situació de comunicació. Penso que la manca d'informació i la desconeixença crea la no comunicació ja que els mestres no saben com fer-ho i sovint es cau en l'error de no demanar ajuda pensant que ja ho solucionaran ells mateixos.
ResponEliminaPerò estic segura que la USEE és una bona aposta, tot i que en certs moments els mestres estiguin desmotivats per manca de recursos, de temps,...